gest femeni

Parlar amb Arnal, representa per a mi un plaer. Sento que em fa vibrar

els sentiments, m'emplena d'idees i pensaments, sempre aquella òptica

nova i diferent, una gran lògica i una senzillesa excepcional. Si

tingués que definir-lo podria dir que és un escultor, pintor, ceramista o

filòsof..... podria dir moltes coses i totes encaixarien. No m'agrada

definir a ningú, però davant seu estic certament davant una persona

en el més ampli sentit de la paraula, i aquesta definició que tot ho

engloba, si que és encertada. Arnal nasqué a Palamós en el 1946, és

tècnic/immobiliari lo que em permet una seguretat, amb les

responsabilitats familiars, puntualitza. Persona polifacètica

(craftsmaster) belles arts, dibuix, pintura, disseny, escultura, ceràmica,

gravat, fotografia, etc. amb treballs artístics a GIRONA, BCN, MANISES,

FAENZA, GENEVE, FRANKFURT, PARIS, OHIO, NY, TOKIO, LONDRES,

OSLO y MILÀ. I a qualsevol vila senzilla, remarca ¿Creus que

importa la ciutat? ¡Lo vital és la relació humana!. Amant de la

naturalesa ens mostra el seu envàs ecològic, ¿Què és i perquè? un

humil intent d'aportació, una trucada a la responsabilitat

dels fabricants, per a que investiguin un nou tipus d'envàs,

que s'auto-destrueixi per acció climatològica en un temps

prudencial. Així el consumidor no educat que deixa tot on

li sembla, no haurà de sentir vergonya col·lectiva, per els que

van per els llocs darrera seu. La naturalesa ens ho agrairà, i la

generació que ve darrera i ho contempla ens ho exigeix.

Tot contemplant “estudi al gest femení”, es a dir una sèrie

de 4 escultures amb un cos de dona, penso quina importància pot

tenir la dona en la seva activitat artística... la dona, com a mare,

germana, amant, amiga, esposa, o filla, ha sigut, és i serà musa

d'inspiració, per a l'artista partint d'aquest concepte,

motiva diferents estats d'ànim que estimulen a captar un

gest, plasmar-lo el pots comprovar a la música, literatura,

pintura escultura, etc. la història ens ho confirma. El ceramista és

escultor del seu pensament, modelant el fang; el sentiment.

Aquest fort desig d'acariciar-te forma i vida, poder donar-te,

amb les mans en el teu interior sensació sublim, misteri

creador. ¿Però quina importància té en la obra el material

emprat? Ferro, guix, pedra, poliester, fusta, vidre,

paper, bronze, acer inoxidable, or, plata, fang, etc. Tots

els materials tenen el seu llenguatge propi, i la peça queda

encertada quant s'aconsegueix l'equilibri entre la forma,

el color i el material que li dona suport.

Arnal no pot separar l'art de la pròpia vida o qualsevol activitat,

la mateixa i el seu sentit és una unitat inseparable l'art és llibertat,

equilibri, realització, il·lusió, un intent de plasmar el que capta

la sensibilitat y la necessitat de compartir-ho, subtils les

relacions humanes. ¿Què es per a tu la vida? alguna cosa tan complexa

com indescriptible, en termes científics, una misteriosa/complexa

amalgama d'àtoms. El que si es palpable i basant-nos en la

informació acumulada fins avui, que els humans des de que

adquirim consciència, tenim necessitat de trobar resposta

al perquè? de la vida, i això es molt positiu, doncs estimula i

canalitza els nostres pensaments i activitats, arqueologia,

física, química, cosmologia, genètica, etc. això vol dir

investigació, milions de persones i recursos, darrera la resposta

del misteriós interrogant?.... després de la vida ¿QUÈ ?

entre tants mortals RICHARD WAGNER, abans de morir deia,

tinc la meravellosa sensació de que alguna cosa fantàstica va a

començar..... en els últims instants s'intueix quelcom sublim....

resultats d'una educació rebuda? ¡SI!.. totes las civilitzacions

s'ho han preguntat, sols tenim que repassar la història a la

que es reflexa la GRAN RESPOSTA per a DEMÀ.

Ets un home tranquil i t'admiro, li comento de vegades, penso que

no forma part de la seva manera de ser, sinó que ha sigut fruit d'una llarga

abstracció de lo quotidià per això li pregunto que significa per a

ell la paraula “estrès”, la interpretació podria ser pressa, nerviossisme,

angoixa, i qualifica molt bé la vida absurda y de competició

de la societat industrial. Triomfar, diners, fama, comoditat,

com a valors, per a acabar finalment, cansats i buits

i la vida perd sentit, recórrer a tranquil·lizants drogues,

estimulants, perquè el cos no ho admet. Depressions i

psiquiatres, així vivim? DEMENCIAL. Tal vegada l'escultura que més

explica aquest procés de síntesis i abstracció que fa Arnal del seu

entorn sigui “l'home industrial” resultat d'una lògica senzilla

però coherent amb la seva visió de la forma en que vivim. La funció

crea la forma, (llei bàsica de la naturalesa) l'home industrial

viu d'una forma que li dona una postura, una morfologia;

estómac desenrotllat: excés de grasses i poc esport,

cansat de tanta lluita: quelcom de gepa; l'anonimat: una cara

sense expressió, i així, diferents dades que recopilades

co-formen una escultura en una posició gestual corrent......

no pretenc res, tal sols un humil intent de reflexió,

davant a la trampa a la que estem exposats la tècnica ens

ha esclavitzat i deshumanitzat. No tenim temps; no

tinc; no; es la cançó de fons.

Després de parlar extensament del “home industrial”, per fi vaig tenir

l'escultura a les meves mans, ja la coneixia. El que més em va impressionar

fou el material y el color, metall reciclat GRIS. De cop vaig sentí la

sensació d'estar sostenint EL SÍMBOL de la nostra societat

i EM DEPRIMÍ; Vaig pensar que seguim un camí que no ens conduirà

precisament a un món més humanitzat. ¿Quin és el teu camí i els teus

objectius? El meu camí és el d'un ser individualment realitzat

i feliç, les estones a l'estudi/taller, però impotent, davant la

bogeria humana de veure diàriament com els humans, ens

enfrontem d'una manera irracional, i unes inversions

brutals, intentant imposar un sistema de vida, o donar la

mateixa per una línia en una frontera, tantes necessitats

vitals que hi ha! Tant gran com és l'univers!... em demanes

per els meus objectius; des de el moment en que estic

convençut, de que a la vida cada un és responsable del

seu entorn, procuro que en la mateixa hi hagi amistat, amor,

alegria, música, color, estètica, humanitat, i això

plasmar-ho, llavors no és el meu objectiu, és una forma

d'entendre la vida y compartir-la.

Mentrestant, intento aportar el meu gra de sorra, com ho fa

molta altra gent, amb més esforç, en un humil i

sincer intent d'aportar alguna cosa a la comunitat creient

que serà més digna i justa. M'alegraria arribar a la vellesa

assaborint el temps viscut i comprovant que la vida

ha sigut una experiència agradable,

y poder agrair intensament el calor i companyia de

els que em donaren la vida, els que la compartiren i els que la

continuen. Podríem continuar parlant, d'arquitectura, grafologia,

música, filosofia, història de l'art, que es la seva passió, però es clar el temps

té la seva dimensió i... gràcies de tot cor, sincerament per

compartir uns minuts de reflexió i sentiments. I com diu la

cançó amics per sempre. Així es el nostre entrevistat, una persona

francament, inquieta y utòpica, però un que fa temps que gaudeix de la

seva amistat agraeix i suggereix. ¡No canviïs mai! Amics per sempre.